El somni de l’algoritme produeix monstres
Assumeix-ho: Mark Zuckerberg corp. et coneix millor que la teva mare, que la teva parella i que el teu millor amic. I no, en Mark no té superpoders, però és gairebé capaç de llegir-te la ment. La seva vareta màgica es diu “algoritme” i els seus menairons tenen la forma de centenars de milers de robots que rastregen la teva activitat a les xarxes socials des del moment en què t’hi connectes.
Recordes els temps en què les publicacions de Facebook i Instagram es mostraven cronològicament al teu feed? Si ets menor de 20 anys, segurament no. A l’inici dels temps, Facebook i Instagram eren entorns on et relacionaves amb els teus amics, coneguts i possibles flirts… En el moment en què les marques passen a formar part de l’equació i els usuaris comencen a seguir més i més pàgines, Facebook decideix posar-hi ordre, el seu ordre: l’algoritme.
Facebook crea el seu algoritme el 2009 i arriba a Instagram el 2016. Com a resultat, actualment veiem de mitjana un 5 % del contingut dels perfils que seguim a Facebook. Et sembla poc, oi? Què veiem i en quin ordre ho decideix el famós algoritme… i ho fa amb la teva ajuda.
Però, què és l’algoritme?
És una fórmula màgica, una puntuació que les xarxes donen a les publicacions i que determina quants i quins dels amics i seguidors (en el cas de les marques) acaben veient el contingut.
Òbviament, la fórmula no és estàtica, sinó que varia i s’actualitza segons les tendències de consum de contingut a les xarxes. Tampoc és la mateixa per a Facebook, que per a Instagram, Twitter o YouTube. El que sí sabem, però, és que la base de tot algoritme som nosaltres, els usuaris.
El temps que passem navegant per la xarxa, la freqüència de connexió, les publicacions amb què passem més temps, aquelles amb què interactuem, a quines donem un cor, quines comentem o compartim… El nostre comportament és la gasolina que alimenta la màquina. Així doncs, ja ho saps: si el teu feed d’Instagram està ple de receptes de cuina, gatets fent piruetes o ioguis fent postures increïbles, és culpa teva.
Per què un algoritme?
Les xarxes diuen que els algoritmes serveixen per donar-nos contingut de valor. És a dir, l’objectiu no és un altre que alimentar-nos amb allò que és més probable que ens agradi. D’aquesta manera, passarem més temps a la xarxa i la visitarem amb major freqüència.
Més temps i més freqüència vol dir més inventari que les xarxes poden vendre als seus anunciants. D’aquesta manera es tanca el cercle: com més temps passem, més anuncis veurem (i sí, moltes vegades es tracta d’anuncis de contingut de marca que el mateix algoritme havia penalitzat).
Què puc fer perquè els meus seguidors vegin el meu contingut de marca?
Pagar. Ho sentim, nosaltres tampoc tenim superpoders. L’única manera d’assegurar-te que el teu contingut arriba al teu públic potencial és a través de campanyes promocionades.
Però bé, tampoc no ens posem dramàtics. Hi ha petites coses que podem fer perquè l’algoritme jugui a favor nostre: establir connexions rellevants amb els usuaris és la base. L’algoritme premia l’essència de les xarxes, és a dir, la socialització. Per tant, es tracta d’obrir-nos als nostres seguidors i crear un diàleg autèntic amb ells:
– Publica contingut que en formats que convidin a la interacció: vídeo, carrusels…
– Publica de forma consistent: com a mínim dos cops per setmana.
– Fidelitza els teus seguidors: interactua amb ells, fes-los preguntes, fomenta la participació en el teu feed…
– Cuida bé els textos de les publicacions i introdueix-hi paraules clau (en parlarem en una altra entrada).